Band Rehearsal Companion

Com compondre una cançó en grup sense perdre les idees

· 7 min de lectura

Al final d'un assaig, el guitarrista toca un riff que no havíeu sentit mai. Funciona. El bateria hi entra, el baix troba una línia, i durant cinc minuts allò sona a cançó. Algú ho grava amb el mòbil i ho envia al grup de missatgeria.

Tres setmanes després, ningú no troba l'àudio. El que toqueu ara s'hi assembla, però el pont que us va agradar tant aquell dia ha desaparegut i ningú no sap ben bé com era. La lletra és en una nota del mòbil del cantant, en una versió que la resta no ha vist.

A les bandes no els falten idees. Les cançons a mig fer moren de desordre: idees escampades, versions que se sobreescriuen a la memòria i decisions que es prenen al local i s'obliden a l'escala. Aquest article explica com treballar una cançó nova en grup perquè no passi, i com us recomanem fer-ho amb Band Companion.

Per què les cançons a mig fer es perden

Les idees arriben a qualsevol hora i a qualsevol lloc. Una melodia cantada al mòbil a les dues de la matinada, un riff al final de l'assaig, una frase de lletra apuntada al bus. Cadascuna acaba en un lloc diferent: la galeria d'un, el xat del grup, les notes d'un altre.

Les versions se sobreescriuen. Una cançó nova canvia cada setmana. Si només en recordeu l'última versió, no podeu saber si el que heu canviat l'ha millorat. «La setmana passada la tocàvem diferent, i crec que era millor» és una frase que no porta enlloc si no hi ha la gravació de la setmana passada.

Les decisions no s'apunten. «La tornada només una vegada», «el baix entra a la segona volta», «millor en La que en Sol». Es decideix en deu segons, tothom hi està d'acord, i el dijous següent cadascú en recorda una cosa diferent.

Una sola persona té la versió bona del text. La lletra viu al mòbil de qui l'escriu i la resta la coneix d'oïda, o sigui que ningú no pot proposar res sobre una frase que no ha vist escrita.

Un sol lloc per cançó, des del primer dia

La solució és simple i costa de mantenir: cada idea que pot ser una cançó té el seu lloc des del primer moment, encara que només tingui un títol provisional com «riff de març». Tot el que hi té a veure va allà: l'àudio de la idea, cada passada que en graveu, la lletra, les notes.

El títol provisional és important. Si espereu que la cançó «sigui una cançó» per donar-li un lloc, les primeres setmanes, que són quan passa tot, quedaran escampades pel xat.

Graveu cada versió, no només la bona

Quan treballeu una cançó nova, graveu cada passada a l'assaig, també les dolentes. No és per escoltar-les totes. És per poder posar la versió d'avui al costat de la de fa un mes quan algú digui que abans era millor.

Amb les versions endreçades per data a la mateixa cançó, la discussió canvia: deixeu de recordar i comenceu a escoltar. Sovint resulta que el pont d'abans era millor, i el podeu recuperar perquè hi és. Com gravar l'assaig sense esforç, a com gravar els assajos de la banda amb el mòbil.

Apunteu les decisions on passen

Una decisió sobre l'arranjament s'entén millor enganxada al moment de la gravació que descriu. «Aquí, tornada més curta» al minut 1:40 de la presa del dimarts val més que un paràgraf al xat que diu «la tornada, més curta». Qui no era a l'assaig ho entén escoltant deu segons.

Les decisions que no tenen un moment concret, com la tonalitat, el tempo o qui canta què, van en una nota a la mateixa cançó, amb la data: «12/3: La major, 96 BPM». Quan d'aquí a dos mesos algú pregunti per què la toqueu en La, la resposta hi serà.

Una manera de treballar una cançó nova

Això és el que us recomanem, assaig a assaig:

  1. L'assaig que neix la idea: toqueu-la uns minuts sense jutjar-la i graveu-ho. Creeu la cançó amb un títol provisional i deseu-hi l'àudio aquell mateix dia.
  2. Entre assajos: cadascú escolta la gravació i deixa marques on té una idea o un dubte («aquí podria entrar un pont», «el riff, millor una octava avall»). Qui escriu la lletra la posa a la cançó, encara que sigui a mitges, perquè els altres la puguin llegir.
  3. El següent assaig: comenceu per les marques. Proveu les opcions, una a una, i graveu cada intent. Al final de l'assaig, escolteu les dues millors i decidiu. Apunteu què heu decidit.
  4. Repetiu fins que la cançó deixi de canviar d'una setmana a l'altra. Llavors marqueu la versió bona com a definitiva: és la que farà servir tothom per estudiar-la a casa.

Una cançó nova no s'acaba en un assaig. Amb aquest cicle, cada assaig parteix d'on es va quedar l'anterior en lloc de tornar a començar.

Com us recomanem fer-ho amb Band Companion

Band Companion no és un estudi de gravació: és el lloc on la banda té les cançons, les preses i el que decideix de cadascuna. Per a una cançó nova, nosaltres ho faríem així.

El que no fa, perquè no us emporteu una sorpresa: no és un DAW, o sigui que no grava per pistes, no superposa gravacions i no mescla. No guarda l'historial de la lletra ni de les notes: si algú la reescriu, l'anterior es perd, i per això val la pena copiar una versió que us agradi a una nota amb data abans de canviar-la. No té xat ni comentaris a les preses, només als enllaços. I l'àudio importat agafa la data del dia que l'importeu, no la del dia que es va gravar, així que si importeu una idea antiga, poseu la data al nom.

Preguntes freqüents

Com es compon una cançó en grup?

Normalment algú porta una idea (un riff, una melodia, una lletra) i el grup la desenvolupa tocant-la. El que fa que funcioni és gravar cada versió, apuntar el que es decideix i començar cada assaig des d'on es va quedar l'anterior.

On guardem les idees musicals perquè no es perdin?

En un sol lloc per cançó, compartit per tota la banda, des del primer dia i amb un títol provisional. Un xat no serveix: les idees hi queden barrejades amb tota la resta i no se'n pot trobar cap al cap de dues setmanes.

Com decidim entre dues versions d'una cançó?

Gravant-les totes dues el mateix dia, en les mateixes condicions, i escoltant-les seguides. Decidir de memòria afavoreix l'última que heu tocat o la de qui insisteix més.

Qui ha d'escriure la lletra en una banda?

Qui la vulgui escriure, però ha de ser visible per a tothom mentre s'escriu. Una lletra que només coneix el cantant no la pot millorar ningú més, i el grup no pot ajustar la música a les frases que vindran.

Cal saber llegir partitura per compondre en grup?

No. La majoria de bandes compon d'oïda, i la gravació fa el paper de la partitura: és el registre del que s'ha decidit. Si algú escriu acords o partitura, perfecte, però no és imprescindible.

Els assajos del teu grup, en un sol lloc

Grava, organitza i estudia. Gratis fins a 200 MB per banda.

Obre-ho al navegador

O instal·la l’app: