Com organitzar un assaig de banda que faci avançar les cançons
Gairebé tots els assajos van igual. Algú arriba vint minuts tard. Toqueu les cançons que ja us sabeu, perquè són divertides i tothom està escalfant. A mitja sessió surt la cançó nova, es desmunta al pont i els quinze minuts següents són quatre persones explicant-se les unes a les altres què creuen que ha passat. La passeu un cop més, surt una mica millor i s'acaba l'hora del local.
La setmana següent, ningú no recorda gaire bé què s'havia decidit del pont.
Res d'això és falta de talent ni de ganes. És falta d'un pla i d'un registre. Un assaig que fa avançar les cançons té tres parts: el que decidiu abans d'arribar, com feu servir el temps al local i el que feu els deu minuts de després. La del mig és la que té tothom al cap. Les altres dues són d'on surt gairebé tot el progrés.
Abans d'arribar, decidiu per a què és l'assaig
Un objectiu principal per assaig. «Arribar al final de la cançó nova sense parar.» «Arreglar les transicions de la primera meitat del repertori.» «Passar el concert sencer un cop a tempo de concert.» Un assaig que ho vol fer tot no fa res en concret, i en sortiu sense saber si ha anat bé.
Escriviu l'ordre i compartiu-lo abans del dia. Quines cançons, en quin ordre i més o menys quanta estona amb cadascuna. Sona burocràtic per a una colla d'amics. Estalvia els primers vint minuts de cada assaig, els que se'n van a decidir què toqueu mentre algú afina.
El que costa, al principi. La concentració és més alta la primera hora. Una cançó que us sabeu per escalfar i de dret a la nova o a la que està trencada. Les que ja surten són el premi del final, no el farciment del principi.
Cadascú fa els deures a casa. L'assaig és per al que només es pot fer junts: el groove, les transicions, els matisos, qui entra quan. Aprendre's la part no n'és una. Si el guitarrista està traient els acords al local, hi ha quatre persones esperant-ne una.
Aquests deures són molt més fàcils si tothom té la mateixa referència: la gravació de la mateixa banda, no el disc. Més sobre això a sota.
Al local, toqueu més i parleu menys
Graveu-ho tot. No per publicar-ho, per recordar-ho. Un mòbil al mig del local i una gravació per cada passada de cada cançó. No costa res i tanca qualsevol discussió que comenci per «em sembla que corríem». Com fer-ho sense esforç, i amb les preses endreçades per cançó en comptes de perdudes a la galeria, ho expliquem a com gravar els assajos de la banda amb el mòbil.
Quan alguna cosa falla, torneu-la a tocar abans de parlar-ne. El primer impuls és parar i parlar. La majoria de problemes s'arreglen sols al segon intent, i els que no, es veuen clars: sempre és el mateix lloc i gairebé sempre la mateixa persona. Llavors sí, parleu-ne, poc i d'aquell punt.
Treballeu per trossos, no cançons senceres. Si el problema és el pont, toqueu l'última frase de la tornada, el pont i la sortida a l'estrofa següent, cinc vegades. Tocar la cançó sencera per arribar al pont costa tres minuts per intent i esgota tothom.
Metrònom per al que és nou. Un clic al tempo que heu acordat és la manera més ràpida de saber qui empeny i qui arrossega, i evita que el tempo vagi pujant d'assaig en assaig. Traieu-lo quan la cançó aguanti.
Marqueu els moments quan passen. «Aquest final ha quedat genial.» «El baix entra un compàs abans aquí.» Dit en veu alta, oblidat abans d'arribar al cotxe. Deixat en un marcador de la gravació, la setmana que ve encara hi és.
Deixeu els últims quinze minuts per tocar de cop. Com a mínim un cop per assaig, cançons senceres sense parar, en l'ordre en què les tocaríeu en directe. Parar per arreglar coses és practicar. No parar és assajar el concert, i és una altra habilitat.
Deu minuts després que fan millor el següent assaig
És la part que gairebé cap banda fa, i és on un assaig es converteix en progrés i no en una tarda agradable.
- Escolteu les preses de la cançó que heu treballat. No totes. Les últimes una o dues passades. Són deu minuts i sentireu coses que ningú no va notar mentre tocava.
- Decidiu quina presa és la versió. Quan la banda es posa d'acord en un arranjament, marqueu aquella presa com la referència. És la que tothom practica fins al proper canvi.
- Apunteu el que ha canviat. El segon solo que es treu, el final nou, la tornada un to més baixa. Una línia cada cosa, enganxada a la cançó i no a la memòria d'algú.
- Doneu a cadascú una cosa per arreglar. Concreta i petita. «El redoble d'entrada a l'última tornada.» Uns deures que caben en una frase es fan.
- Fixeu l'objectiu del proper assaig. Després d'escoltar, sol ser evident.
Practicar a casa passa a ser concret: obres la presa de referència, vas al marcador i poses el passatge en bucle. La tècnica és a com practicar una cançó a casa amb un bucle A/B, i per practicar la teva part a sobre de la banda, a com practicar a sobre d'un backing track.
On encaixa Band Companion
Band Companion és una app feta just per a aquest cicle: planificar, assajar, escoltar i practicar. El que fa avui:
- Un setlist sense data fa de pla d'assaig. Les cançons en ordre, numerades, arrossegades al seu lloc, compartides amb la banda i exportables en PDF per a l'atril.
- Un botó per gravar, i la presa queda desada a la cançó que toca, amb la data i el tempo detectat. Grava i desa sense connexió, que en un local d'assaig és el normal, i sincronitza quan torna la xarxa.
- Les preses es puntuen amb estrelles i una es marca com a definitiva, la que la banda ha donat per bona.
- Marcadors per categories mentre escoltes: errors a polir, moments xulos i notes d'arranjament.
- Cada cançó desa les seves notes, la lletra i la partitura, i el que canvia viu amb la cançó.
- Un metrònom que surt de la cançó, ja amb el seu tempo i la seva mètrica.
- Tothom veu el mateix, si la banda comparteix les cançons al núvol: el pla, les preses, la versió de referència i les notes.
El que no fa: no convoca assajos ni porta el compte de qui ve (el calendari és per als concerts), i no té xat. Són les cançons i les gravacions de la banda en un sol lloc, no un substitut del grup de missatgeria.
Preguntes freqüents
Quant ha de durar un assaig de banda?
Entre dues i tres hores és el més habitual en una banda que assaja cada setmana. La concentració baixa a partir d'unes dues hores, o sigui que poseu el que costa a la primera hora i guardeu el final per tocar cançons de cop. Un assaig més curt amb un objectiu clar rendeix més que un de llarg sense pla.
Com s'estructura un assaig de banda?
Un escalfament curt amb una cançó que us sapigueu, l'objectiu principal del dia mentre esteu frescos, feina per trossos en el que es trenca i, al final, unes quantes cançons seguides sense parar. Acordeu l'ordre abans del dia per no gastar els primers vint minuts decidint què toqueu.
Val la pena gravar els assajos?
Sí. N'hi ha prou amb un mòbil al mig del local. Les gravacions tanquen les discussions sobre el tempo i el groove, fan que tothom senti com sona la banda de debò i us donen una versió de referència de cada cançó per practicar a casa. La clau és tenir-les endreçades per cançó per trobar-les després.
Què ha de fer cada músic entre assajos?
Aprendre's la seva part amb la gravació de referència de la banda i no amb el disc original, i treballar la cosa concreta que va sortir a l'últim assaig. El temps d'assaig és per al que només es pot fer junts, no per aprendre's les notes.
Com evitar que els assajos es converteixin en discussions llargues?
Torneu a tocar el passatge abans de parlar-ne. La majoria de problemes desapareixen al segon intent, i els que queden són més fàcils de localitzar. Quan en parleu, parleu d'un sol punt, i si no hi ha acord sobre què ha passat, escolteu la gravació.