Backing tracks per practicar: tempo, to i bucle al mòbil
Una pista d'acompanyament, un backing track, és la banda sense tu. Bateria, baix, acords, de vegades una veu guia, i un forat que té exactament la forma de la teva part. Prems el play i omples el forat. És el més semblant a un assaig que pots tenir tot sol a l'habitació a les onze de la nit, i és de les eines d'estudi més útils que hi ha.
També és fàcil fer-la servir malament. La pista va a 126 bpm i el solo et surt a 100. És en mi i la vostra cantant la fa en re. El tros que necessites dura quaranta segons i és al minut tres, o sigui que cada intent et costa la intro sencera. Un reproductor de música normal no hi pot fer res: reprodueix el fitxer des del principi, a la seva velocitat i en el seu to.
Aquesta és la diferència entre un reproductor de música i un reproductor de backing tracks. El que ve ara és el que ha de fer el segon, d'on surten les bones pistes i una manera de practicar-hi a sobre que et faci avançar de debò.
El que ha de fer un reproductor de backing tracks
Quatre coses. Si no les fa totes, acabes barallant-te amb el reproductor en comptes de practicar.
Canviar el tempo sense canviar el to. Si alenteixes un fitxer a la brava, com un tocadiscos, el to baixa amb ell. Toca-hi a sobre i estaràs practicant amb una banda desafinada respecte al teu instrument. Un bon reproductor estira el temps i deixa el to en pau, i la pista al 75 per cent continua en mi.
Canviar el to per semitons. Per a la cantant que la necessita un to més baixa, per al guitarrista que afina mig to avall amb la seva banda, per al saxo alt que prefereix no transportar de cap mentre aprèn un solo. Moure la pista és millor que moure't tu, perquè el que entrenes és una part que ha de sortir sola, i fer comptes mentre toques ho impedeix.
Repetir un tros en bucle. Dos punts, A i B, i el reproductor va de l'un a l'altre fins que l'atures. Els dotze compassos del solo. El pont amb el canvi d'acord incòmode. L'última tornada, on la banda empeny. Si cada intent t'obliga a tornar a escoltar la intro, en una tarda faràs onze intents en comptes de dos-cents.
Saltar al punt on eres. Una cosa es practica durant setmanes, no en una tarda. Un marcador al solo, un altre al pont, i demà obres la pista i ja hi ets.
Tota la resta és un extra. Sense aquestes quatre no és una eina d'estudi, és un equip de música.
D'on treure backing tracks
Hi ha tres fonts, i no són igual de bones.
Pistes que compres o descarregues. Hi ha webs i professors que venen o regalen backing tracks en MP3 o WAV, per cançó, per estil o per tonalitat. La qualitat va d'excel·lent a caixa de ritmes amb un so de teclat de fàbrica. L'avantatge és que el fitxer és teu, i l'obre qualsevol reproductor.
Pistes de YouTube. N'hi ha milers, i moltes són bones. El control de velocitat del mateix YouTube manté el to, que ja és més del que fan algunes apps. El que no té és un bucle entre dos punts ni canvi de to, i descarregar-ne l'àudio per fer-lo servir en un altre lloc va contra les seves condicions. Per improvisar una estona, bé; per practicar seriosament, es queda curt.
La teva pròpia banda. És la que gairebé tothom passa per alt, i és la millor de les tres. Graveu a l'assaig una passada de la cançó en què tu no toquis, o el tros del solo quatre vegades seguides sense la guitarra solista. Aquella presa és un backing track de la vostra versió: el vostre tempo, el vostre to, el vostre arranjament, la intro tan curta com la toqueu de debò. Practica un mes amb una pista comercial i arribaràs ben segur a l'assaig amb una versió que allà no toca ningú.
Si la banda ja grava els assajos, segurament aquestes preses ja les tens. Com fer-ho fàcil i tenir-les endreçades per cançó ho expliquem a com gravar els assajos de la banda amb el mòbil. I perquè els assajos donin preses que valgui la pena practicar, mira com organitzar un assaig de banda.
Una rutina per practicar a sobre d'un backing track
Per a un solo, un pont o un tros difícil, en uns vint minuts:
- Troba el tros i marca'l. Escolta'l un cop sencer i posa un marcador on comença.
- Posa'l en bucle amb un compàs de marge. L'A un compàs abans del tros, la B un compàs després. Estàs entrenant com hi entres i com en surts, no només les notes del mig.
- Abaixa el tempo fins que sigui fàcil. No «més o menys surt». Fàcil, sense haver de concentrar-te a fons. Sol ser més lent del que et sembla digne.
- Deu passades netes i puja un cinc per cent. No surten netes? Torna a baixar i fes-ne deu més.
- A tempo, obre el bucle. Dos compassos a cada banda, després la secció sencera, després des de l'estrofa d'abans.
- Acaba amb una passada de la cançó sencera sense parar. El bucle t'ensenya el passatge; la passada sencera t'ensenya a arribar-hi amb la resta de la cançó a les mans.
Si el que practiques és improvisar i no una part fixa, canvia el pas 4: queda't en un tempo i posa't una norma a cada volta. Només la pentatònica menor. Només tres notes. Comença cada frase al segon temps. La pista continua sonant, i la norma evita que toquis els mateixos tres licks a cada volta.
La mateixa escala de tempo i bucles, per aprendre un passatge d'una gravació, està explicada amb més detall a com practicar una cançó a casa amb un bucle A/B.
Quan canviar el to, i fins on portar-ho
Tres casos en què val la pena moure la pista i no pas tu:
- La veu. Si la banda toca la cançó un to més baixa que el disc, practica-la allà. Aprendre-la en el to original i transportar el dia del concert és la manera de dubtar a cada canvi d'acord.
- Guitarres afinades avall. Una banda que toca en mi bemoll i practica amb pistes en mi, o torna a afinar cada vegada o ho toca tot un trast més avall de les posicions que coneix. Baixa la pista un semitò i s'acaben els dos problemes.
- Instruments transpositors. Moure la pista perquè el que llegeixes sigui el que sents et treu tota una capa de feina mental mentre aprens.
Fins on: un o dos semitons sonen naturals. A partir de tres o quatre, gairebé qualsevol canvi de to comença a sonar processat: les veus s'aprimen i els plats s'emboiren. Per practicar sol ser acceptable. Per a res que hagis de tocar davant de públic, no.
Com funciona a Band Companion
Band Companion és una app perquè les bandes gravin els assajos i practiquin, i el seu reproductor està fet just per a això.
La pista la poses tu. Dins d'una cançó, Importar àudios accepta MP3, WAV, M4A, FLAC, OGG i gairebé qualsevol altre format d'àudio. A Android també pots compartir un fitxer amb l'app des del gestor de fitxers o des d'una app de missatgeria. El backing track passa a ser una presa més de la cançó, al costat de les gravacions dels assajos, i no un fitxer solt a la carpeta de baixades.
Les quatre coses, sense adorns:
- Tempo del 50 al 150 per cent, sense canviar el to. A Android, a l'iPhone i a l'app web.
- To per semitons, fins a dotze amunt o avall. Avui funciona a l'app d'Android. A l'iPhone i a l'app web el canvi de to encara no hi és; el tempo, el bucle i els marcadors, sí.
- Bucle A/B entre dos punts qualssevol, que es marca mentre sona.
- Marcadors per categories: errors a polir, moments xulos i notes d'arranjament. El solo que estàs treballant continua marcat d'una sessió a l'altra.
Es comparteix amb la banda. Si la banda comparteix les cançons al núvol, el backing track que importa una persona el tenen tots, a la mateixa cançó, al costat de la presa que heu donat per bona. Tothom practica a sobre de la mateixa versió.
El que no fa, perquè no el busquis:
- No porta backing tracks. No hi ha biblioteca. Importes les pistes que tens o les graves amb la teva banda.
- No treu un instrument d'una cançó acabada. Separar una mescla en pistes, per silenciar la guitarra del disc original, és un altre tipus d'eina. Band Companion reprodueix el fitxer que li dones.
- No genera acompanyament. No hi ha bateria virtual ni acompanyament a partir dels acords. Si vols una banda que s'inventi sola, és una altra app. Si vols una banda que toqui la cançó com la toca la teva, grava-la.
Preguntes freqüents
Què és un backing track o pista d'acompanyament?
Una gravació d'una cançó a la qual falta una part, perquè la toquis o la cantis a sobre. Normalment hi ha la bateria, el baix i els acords, i hi falta la veu, el solo o l'instrument principal. Serveix per practicar una part en el seu context, per treballar la improvisació o per tocar sol quan no hi ha banda.
Què ha de fer un reproductor de backing tracks que no faci un de normal?
Quatre coses: canviar el tempo sense canviar el to, canviar el to per semitons, repetir un tros en bucle entre dos punts i deixar-te marcar llocs on tornar. Un reproductor normal només reprodueix el fitxer des del principi, a la seva velocitat i en el seu to.
Es pot alentir un backing track sense que canviï el to?
Sí, amb un reproductor que faci estirament de temps, que separa el tempo del to. Band Companion reprodueix una pista entre el 50 i el 150 per cent de la seva velocitat i continua en la mateixa tonalitat. Si l'alenteixes a la brava, el to també baixa i practiques amb una banda desafinada respecte a tu.
On trobo backing tracks gratis per a guitarra?
Hi ha pistes gratuïtes a YouTube i a webs de professors i músics, i moltes són bones. La millor font gratuïta sol ser la teva pròpia banda: graveu a l'assaig una passada de la cançó sense la teva part i tindràs un backing track amb el vostre tempo, el vostre to i el vostre arranjament. Una app d'assaig que desa les preses per cançó fa que després les trobis sense buscar.
Band Companion canvia el to d'un backing track a l'iPhone?
Encara no. El canvi de to per semitons funciona a l'app d'Android. A l'iPhone i a l'app web pots importar la pista, posar-la en bucle, marcar-la i canviar-ne el tempo sense tocar el to, però el canvi de to encara ha d'arribar.