Practicar una cançó a casa amb un bucle A/B
Hi ha un compàs de la cançó que no et surt. Saps perfectament quin és. Aquesta setmana has tocat la cançó sencera onze vegades, t'has equivocat onze vegades al mateix lloc, i cada intent t'ha costat tres minuts i mig.
Són quaranta minuts per practicar un passatge d'uns vint segons.
El bucle arregla els números. Posa un bucle sobre aquests quatre compassos i amb els mateixos quaranta minuts fas dues-centes repeticions del que no et surt, en lloc d'onze passades pel que ja saps tocar. La tècnica és vella, qualsevol rutina d'estudi seriosa la fa servir, i si no la fa servir més gent és perquè muntar un bucle abans era un pal.
El bucle, primer curt i després més ample
El primer impuls és posar el bucle sobre el compàs on t'equivoques. Normalment no és el bucle bo.
La majoria d'errors no passen on sembla que passen. Si falles la primera nota del compàs 33, sovint el problema és el canvi de posició al final del 32, o la respiració que no has agafat. Si només fas el bucle del 33, el que practicaràs dues-centes vegades és a sortir-te'n després d'una mala entrada, i et tornaràs un expert a sortir-te'n.
Un bucle que funciona comença un compàs abans del problema i acaba un compàs després. Inclou l'entrada, el passatge i la sortida. És prou llarg per ser música i prou curt perquè cada repetició duri uns segons.
Quan el passatge ja surt sempre, amplia el bucle cap enfora. Dos compassos abans, dos després. Després la frase sencera. Després la secció. El que entrenes no són les notes, és el pas d'entrar-hi i sortir-ne, i cada ampliació és un pas nou.
Alenteix-ho, i sigues sincer amb quant
L'altra meitat és baixar el tempo. La regla que es repeteix és alentir fins que ho puguis tocar perfecte, i és correcta, però la gent fa trampa amb què vol dir perfecte.
Perfecte vol dir: notes correctes, ritme correcte, la mà sense tensió i sense haver de concentrar-te molt. Si t'hi has de concentrar molt, encara vas massa ràpid. És un consell incòmode perquè el tempo on de debò és fàcil sovint és vergonyosament lent, i la temptació és quedar-se al 80 per cent, on més o menys surt.
El 80 per cent és el pitjor lloc per estudiar. És prou ràpid per equivocar-te i prou lent perquè no te n'adonis, així que assages una versió una mica malament fins que queda gravada.
Una escala que funciona:
- Troba el tempo on és fàcil de debò. No pensis en com n'és de lent.
- Deu repeticions netes.
- Puja més o menys un cinc per cent.
- No surt net? Torna a baixar i fes-ne deu més.
Tota l'escala són vint minuts i avança més de pressa que una hora intentant-ho a tota velocitat. El que no pots fer és saltar-te el primer pas.
Aquí hi ha amagat un requisit tècnic: canviar el tempo no pot canviar el to. Si alenteixes un àudio de la manera ingènua, baixa el to, de manera que estudies sobre una base que sona baixa i l'orella aprèn els intervals equivocats. Qualsevol eina que valgui la pena fa l'estirament temporal sense tocar l'afinació.
Canvia el to quan la cançó està en el que no toca
La tercera eina es fa servir menys i resol uns problemes molt concrets.
El cantant la necessita més baixa. La gravació és en Si i a la veu li queda malament. Estudiar-la en Si i després tocar-la en La vol dir que els dits i l'orella han après una altra cosa.
Estàs traient un tema d'oïda d'una gravació que no està a 440. Alguns discos antics estan una mica alts o una mica baixos. Mitja hora buscant un acord que queda entre dos trasts és temps perdut.
Instruments transpositors. Un saxo alt que treballa sobre una gravació fa la transposició al cap mentre alhora aprèn la part.
Moure per semitons és una funció petita que elimina tota una categoria de maldecaps, i un altre cop s'ha de fer sense desquadrar el temps.
Marca els punts per poder-hi tornar demà
La part que és fàcil saltar-se i que més rendeix: quan trobis el passatge, marca'l.
L'estudi passa al llarg de setmanes. Si cada sessió comença amb dos minuts arrossegant la barra per trobar el tros on treballaves, ho faràs potser quatre vegades abans de deixar-ho córrer. Si el punt té un marcador, obres la presa i ja hi ets.
Els marcadors rendeixen més si estan classificats pel que volen dir. A Band Companion van per categories: errors a polir, moments xulos i notes d'arranjament. Són tres coses ben diferents:
- Errors a polir és la teva llista d'estudi. Obres la cançó, veus quatre marques i les vas treballant.
- Moments xulos és el que vols conservar. La presa on el final va quadrar. Útil quan la banda decideix amb quina versió es queda.
- Notes d'arranjament és per a la banda més que per a tu. "Aquí traiem el segon solo." "El baix entra un compàs abans." Enganxat al segon exacte, no al record d'un dimarts.
Estudia sobre la teva banda, no sobre el disc
Aquí hi ha el que canvia l'estudi més que qualsevol de les eines d'abans.
La majoria de gent estudia sobre la gravació original. És l'opció òbvia i sovint és la que no toca, perquè la teva banda no toca la cançó com el disc. La intro és més curta. No hi ha secció de corda. La segona estrofa és un semitò amunt perquè al vostre cantant li queda millor. El solo és de vuit compassos, no de setze.
Estudia sobre el disc quatre setmanes, vés a assajar, i tocaràs amb molta seguretat la versió del disc mentre la resta toca la vostra.
Estudiar sobre la presa de l'assaig de la teva banda ho arregla, i és el motiu pràctic per gravar els assajos. Ho expliquem a com gravar els assajos de la banda amb el mòbil: una presa desada a la cançó, amb data, amb el tempo detectat i una marcada com la versió que vau acordar. Aquesta presa marcada és la que poses en bucle.
La presa sona pitjor que el disc. Algú tus, la bateria està forta, la sala sona a sala. També és l'arranjament de debò, i per a això val més que una gravació perfecta d'una altra versió.
Una rutina que cap en vint minuts
Per a un passatge difícil, un vespre entre setmana:
- Obre la presa amb què es va quedar la banda. Vés al marcador.
- Posa el bucle un compàs abans i un compàs després.
- Baixa el tempo fins que sigui fàcil. Fàcil de debò.
- Deu repeticions netes. Puja un cinc per cent. Repeteix.
- Quan aguanti a tempo real, amplia el bucle a tota la frase i passa-la tres vegades.
- Mou el marcador al punt que ara sigui el més fluix, o esborra'l si ja no n'hi ha cap.
El sisè pas és el que fa que la pròxima sessió comenci on s'ha acabat aquesta, i és el que se salta tothom.
Quan els passatges ja estan sòlids i la pregunta passa a ser en quin ordre toqueu les cançons, toca parlar del setlist i el calendari de concerts.
Preguntes freqüents
Què és un bucle A/B?
Dos punts, A i B, que delimiten un tros d'àudio que es repeteix sense parar. Poses la A just abans d'un passatge i la B just després, i el reproductor repeteix aquell tros un cop i un altre perquè el puguis practicar sense tocar tota la cançó cada vegada.
Alentir una cançó en canvia el to?
Depèn de l'eina. Si s'alenteix de la manera ingènua, el to baixa, i l'orella s'acostuma als intervals equivocats. Un estirament temporal ben fet separa el tempo del to, de manera que pots alentir una cançó un terç i continua en la mateixa tonalitat. Band Companion canvia el tempo i el to per separat per això mateix.
A quina velocitat he d'estudiar un passatge difícil?
Prou lent perquè sigui fàcil sense concentrar-te. Normalment és més lent del que sembla raonable. Estudiar a la velocitat on fas petits errors és pitjor que no fer res, perquè assages els errors juntament amb les notes.
He d'estudiar amb la gravació original o amb la versió de la meva banda?
Amb la de la teva banda, quan en tingueu una. Les bandes canvien arranjaments, tonalitats i durades, i estudiar sobre el disc vol dir aprendre una versió que ningú toca a l'assaig. L'original és millor referència per al so i l'aire del tema, i una mala referència per al que passarà de debò el dia del concert.
Puc canviar el to d'una gravació perquè li vagi bé al cantant?
Sí, movent-la per semitons, que és una cosa estàndard en qualsevol reproductor pensat per estudiar. Val més fer-ho així que transportar de cap, perquè la gràcia d'estudiar és que la part surti sola, i fer comptes mentre toques és justament el que ho impedeix.